CAT·ES
Què passa amb els béns, els estalvis i el pis quan s'acaba el matrimoni.
Abans de parlar de repartiments cal saber quin règim s'aplica al vostre matrimoni, i la resposta no sempre és la que es pensa. Si vau signar capítols matrimonials en escriptura pública, regeix el que s'hi va pactar (articles 231-10.1 i 231-22 CCCat). Si no, el règim depèn de la llei que regula els efectes del vostre matrimoni.
Aquesta llei és la llei personal comuna dels cònjuges en el moment de casar-se; si no en tenien, la llei personal o de residència habitual de qualsevol dels dos que haguessin triat en document autèntic abans del casament; si no van triar, la de la primera residència habitual comuna després del casament, i si no n'hi va haver, la del lloc de celebració (article 9.2 del Codi civil, aplicable als conflictes entre territoris per l'article 16.1; i l'article 16.3 afegeix que, si no resulta aplicable cap llei espanyola per aquests criteris, regeix el Codi civil, amb règim de separació de béns si els dos veïnatges civils porten a un sistema de separació de béns). Entre espanyols, la llei personal la determina el veïnatge civil (articles 14.1 i 16.1 del Codi civil), i el matrimoni no el canvia, tot i que un cònjuge pot optar pel veïnatge de l'altre (article 14.4). El veïnatge també s'adquireix per residència continuada de deu anys sense declaració en contra (article 14.5).
Si un de vosaltres, o tots dos, veníeu d'una altra comunitat autònoma, el primer que faig és revisar el veïnatge civil de cadascú en la data del casament.
En separació de béns, cada cònjuge és propietari dels seus béns i en té la lliure disposició (article 232-1 CCCat): no hi ha un patrimoni comú que calgui dividir. En canvi, en la ruptura s'han de resoldre aquestes qüestions:
Consulta presencial o online: tria com vols que parlemJoan Soler Gordillo · advocatAl despatx de Valls (Pl. Font de la Manxa 12, 2-1) o per videotrucada, si et va millor. Explica'm la teva situació i et diré què es pot fer i amb quins terminis. La primera consulta costa 90 € + IVA.
En separació de béns, el cònjuge que ha treballat per a la casa substancialment més que l'altre té dret a una compensació, sempre que en acabar el règim l'altre hagi obtingut un increment patrimonial superior (article 232-5.1 CCCat). També hi té dret qui ha treballat per a l'altre sense retribució o amb una retribució insuficient, per exemple al negoci familiar. Per fixar-ne l'import es tenen en compte la durada i la intensitat de la dedicació i, si s'escau, la criança de fills o l'atenció a altres familiars.
El límit és la quarta part de la diferència entre els increments patrimonials de tots dos, calculats amb les regles de l'article 232-6. Funciona com un màxim i no com un percentatge automàtic: el jutge el pot incrementar si el creditor prova que la seva contribució ha estat notablement superior (article 232-5.4). Es paga en diners, llevat d'acord diferent, i el jutge pot ajornar-ne el pagament fins a tres anys amb l'interès legal (article 232-8).
Ha de reclamar-se en el mateix procés de divorci o separació (article 232-11.1 CCCat).
Si el vostre règim és el de guanys, sí que hi ha una massa comuna que cal liquidar. Si no hi ha acord, la Llei d'enjudiciament civil preveu un procediment específic (articles 806 i següents LEC). Primer es forma l'inventari: a petició d'un dels cònjuges, el lletrat de l'Administració de justícia els cita en un termini màxim de deu dies. Si un no hi va sense causa justificada, se'l considera conforme amb la proposta de l'altre, i si hi ha controvèrsia sobre alguna partida es resol pels tràmits del judici verbal (article 809 LEC). Acabat l'inventari, es demana la liquidació amb una proposta de repartiment; si no hi ha acord, es nomenen comptador i, si cal, perits (article 810 LEC).
El procediment de liquidació del règim econòmic és un procés especial del llibre IV de la Llei d'enjudiciament civil, de manera que també hi cal haver intentat abans un mitjà adequat de solució de controvèrsies.
L'ús de l'habitatge és una qüestió diferent de la propietat. Si no hi ha acord, el jutge l'atribueix preferentment al progenitor que té la guarda dels fills, mentre duri (article 233-20.2 CCCat). L'atribueix al cònjuge més necessitat si la guarda és compartida o distribuïda, si no hi ha fills o són majors d'edat, i també quan, tot i correspondre-li l'ús per raó de la guarda, és previsible que la seva necessitat es perllongui més enllà de la majoria d'edat dels fills (article 233-20.3). En aquests casos l'atribució ha de ser temporal, amb possibilitat de pròrroga (article 233-20.5). Excepcionalment, encara que hi hagi fills menors, el jutge pot atribuir l'ús al cònjuge que no en té la guarda si és el més necessitat i el guardador té mitjans suficients per cobrir la necessitat d'habitatge seva i dels fills (article 233-20.4). I a instància d'un dels cònjuges pot excloure l'atribució quan qui en seria beneficiari per raó de la guarda té mitjans suficients, o quan qui hauria de cedir l'ús pot assumir i garantir prou les pensions que cobreixin aquesta necessitat (article 233-21.1).
El propietari pot vendre l'habitatge sense el consentiment de qui en té l'ús, però l'ús es manté (article 233-25).
Aquí el pressupost depèn sobretot de dues coses: quants béns hi ha i si hi ha acord. Repartir un pis en proindivís amb acord és una feina acotada; discutir increments patrimonials i una compensació per raó de treball amb pèrits, no. Et dono un pressupost tancat per escrit i, si cal taxació o notaria, t'avanço quines despeses hi haurà a banda dels honoraris. Si compleixes els requisits de la justícia gratuïta (Llei 1/1996), t'ho diré.
Si ja tens clar que necessites ajuda, truca'm al 614 618 596, escriu-me per WhatsApp o demana cita.
No. Depèn de la llei que regeix els efectes del matrimoni (articles 9.2 i 16.3 del Codi civil), que normalment ve donada pel veïnatge civil dels cònjuges quan es van casar. Si s'aplica el Codi civil estatal i no hi ha capitulacions, el règim és el de guanys.
No. La quarta part de la diferència d'increments patrimonials és el límit, i el jutge el pot superar si es prova una contribució notablement superior (article 232-5.4 CCCat). A més, només hi ha dret si l'altre cònjuge ha tingut un increment patrimonial superior.
Exercir l'acció de divisió de cosa comuna, que es pot acumular al procés de divorci (article 232-12 CCCat).
No. Si s'atribueix per la guarda dels fills, dura mentre duri la guarda. Si s'atribueix per necessitat, és temporal i s'ha de demanar la pròrroga com a molt tard sis mesos abans del venciment (article 233-20.5 CCCat).
La hipoteca es paga segons el títol de constitució, és a dir, segons qui consta com a deutor davant del banc: el divorci no canvia aquest contracte. El que sí que pot fer el jutge és tenir-ho en compte en fixar les pensions.
En cas de nul·litat, separació o divorci s'ha de reclamar en el mateix procés que extingeix el règim (article 232-11.1). Si el règim s'extingeix per mort, la pretensió prescriu al cap de tres anys de la mort del cònjuge (article 232-11.2).
Pots exercir l'acció de divisió de cosa comuna: cap cotitular està obligat a continuar en una comunitat. Si el bé és indivisible, es pot adjudicar a qui hi estigui interessat pagant el valor pericial de la part de l'altre i, si ningú no hi està interessat, es ven i es reparteix el preu (articles 552-10 i 552-11 del Codi civil de Catalunya).
Abans de plantejar un procediment reviso les teves pòlisses. Les assegurances de defensa jurídica i les de llar poden cobrir despeses de defensa, però en matèria de família poden excloure'n o limitar-ne la cobertura: cal llegir el condicionat concret, no el fullet. Si hi ha cobertura, recorda que la llei et reconeix la lliure elecció d'advocat i procurador (article 76 d) de la Llei 50/1980, de contracte d'assegurança) i que la cobertura té els límits que fixi la pòlissa.
Amb seu a Valls (Tarragona), ofereixo assessorament i representació legal a tot Espanya. Treballo habitualment per videotrucada, telèfon i gestió telemàtica de la documentació, però eventualment, em puc desplaçar fins a la ubicació del client, previ acord.
Explica'm la teva situació i et respondré al més aviat possible.
Avís legal. La informació d'aquesta pàgina és general i s'ha elaborat a partir de la legislació vigent en la data de la seva publicació o darrera revisió. Les lleis i la jurisprudència canvien, i cada cas té circumstàncies pròpies que poden portar a una solució diferent. Per això no s'ha de fer servir per prendre decisions sobre un cas concret sense una consulta prèvia. Llegir aquesta pàgina o contactar-me no crea cap relació professional mentre no acceptis l'encàrrec per escrit. No responc de les decisions preses només a partir d'aquesta informació. En matèria d'assegurances, les cobertures depenen sempre de les condicions de cada pòlissa. Més informació a l'avís legal.